No són veïns, diuen, sinó "joves antisistema". Ciutadans que agredeixen a colps d'esquena i de cap, com diu la delirant i encertada Premsa lliure de Brams, les porres d'uns pobres policies que passaven per allà. Rastosos, perroflautas, rojos y separatistas . La pròpia paraula ho diu: antisistema. Però... què és ser antisistema? O, al contrari, què és formar-ne part, del sistema?

Ser un mamó, en el sentit d'alletar-se d'una mamella putrefacta, per extreure'n una llet pastosa farcida d' iPhones , cotxes de luxe, carteres de Loewe de 1.100 euros i 200 grams de caviar iranià és ser del sistema? Són dels sistema aquells que manenen una conversa ridícula "para hablar de lo nuestro, que es tan bonito" ? Tal volta, el sistema és dir als teus "amiguitos del alma" allò de "te quiero un huevo" o ser l'encarregat del Benestar Social del País Valencià i que la teua família acabe controlant la xarxa de les residències per a la gent major.

En contraposició als pressumptes "antisistema", caldrà pensar que ser del sistema passa per arribar de retruc a president de la Generalitat, passar després a controlar una entitat financera de primer nivell i, finalment, col·laborar en temps de crisi en la concesió d'un crèdit de tres milions d'euros a un amic amb problemes amb la justícia. La justícia del sistema, és clar, que a voltes això és com un boomerang ...

Serà formar part del sistema tancar un diari en euskera sota la falsa acusació de pertànyer a eixe concepte tan difús i tèrbol i, alhora, tan explotat de "l'entorn d'una banda terrorista"? O enviar als policies a apallissar un grapat de ciutadans contraris a la destrucció del patrimoni cultural dels valencians i, després, demanar-ne explicacions?

I les dones del sistema? Com són? Són dones del sistema les que es fan amigues - "del alma" , és clar- de les parelles dels companys de negoci dels seus marits? O les que van al jutjat de la mà d'un adúlter confés per evitar-li una pena per assetjament sexual i, de pas, mantindre el seu privilegiat escó a les Corts? O les que treballen als clubs on es tanquen el sucosos negocis que mouen milions d'euros?

I en què consisteix ser un empresari, un emprenedor del sistema? En farcir la costa de ciment que ara ningú no pot comprar? En entrar en la llista de milionaris de Forbes i després tancar la teua empresa per no tindre calers i deixar a centenars de famílies sense sou? En reclamar l'acomiadament lliure i barat, molt barat? En presidir la CEOE mentre les teues empreses fan figa?

I els polítics del sistema? Quins són? Els que inicien la seua carrera política amb transfuguismes i converses gravades on es reconeix la intenció de "forrarse" ? Els que porten vestits a mida de 2.000 euros regalats i que després asseguren que els han pagat de la seua butxaca? Els ambaixadors del País Valencià -perdó, Comunidad Valenciana - amb patrimonis tan brutals com injustificables?

Sincerament, si tot això és "ser del sistema", jo quasi preferisc quedar-me fora. Tal volta sóc un antisistema i encara no me n'he adonat. Hauria d'haver-ho previst el dia que vaig pensar que preferia tindre fills amb rastes i piercings en lloc d'americana i corbata regalada per amics de l'ànima poc recomanables.

(Publicat a L'Informatiu, el 14 d'abril de 2010)

(A la imatge, la policia -del sistema, és clar- deixant clar els seus arguments a un membre de Salvem el Cabanyal. Vergonya!)

estret de vilaweb 14/04/2010